dilluns, 1 de maig de 2017

Comunicat 214, Edició "El Penedès És Vegueria", Suplement del Llibre El Penedès Era Possible, 18.04.2017

 

Just ara fa dos anys, i coincidint amb seu desè aniversari, la Plataforma per una Vegueria Pròpia vam editar el llibre El Penedès era possible un complet recorregut per la realitat de la Vegueria des del seus orígens històrics fins a la seva projecció de futur. La part central de la publicació estava dedicada a la història dels 10 anys de la reivindicació de la Vegueria Penedès impulsada per la PVP; tanmateix en aquell moment la vegueria no era pas una realitat.

 

El llibre volia ser també una crida a arribar al final en el camí per aconseguir que el Penedès fos vegueria. I ara ja jo és! des del passat 8 de febrer. Ens ha semblat doncs pertinent editar un suplement que conté bàsicament la història d'aquests dos darrers anys, des del punt on acabava el llibre del 2015 fins al Ple del Parlament del 8 de febrer i l'acte de celebració de la vegueria del passat 23 de febrer. Per això hem deixat enrere l'ambigüitat del títol El Penedès era possible i aquest suplement es titula amb tota claredat El Penedès és vegueria. Des d'un punt de vista formal el suplement és un opuscle amb caràcter de sobrecoberta acoblable al llibre i amb una tripa de 16 pàgines. El traurem al carrer per la diada de Sant Jordi i es vendrà al preu de 6€.

 

Si el llibre del 2015 volia ajudar a no defallir fins a obtenir el reconeixement de la vegueria, aquest vol ser també un estímul a treballar per omplir-la de contingut  amb la màxima celeritat i la màxima qualitat possibles. Que més enllà del "certificat" que en suposa el reconeixement  legal, la vegueria esdevingui una realitat primer assimilada per la ciutadania i segon capaç de donar un nou aire al Penedès, un aire renovador i estimulant d'acord amb el fet excepcional que és l'única vegueria creada de baix a dalt. I que això es noti en tots els àmbits de la vida col·lectiva penedesenca, des dels econòmic i polítics fins als socials i culturals.

 

La responsabilitat de fer-ho viable recau lògicament en els polítics, tant els locals com els nacionals, però també en tots i cada un dels habitants d'aquest territori. Els membres de la Plataforma estem debatent si aquest instrument és encara útil o ja ha quedat obsolet atès que l'objectiu principal pel qual va ser creada ja s'ha acomplert. En qualsevol cas, i si més no com a ciutadans penedesencs, les persones que hi hem estat fins ara seguirem actius perquè, com es diu la contraportada del suplement, ni nosaltres ni ningú no podem deixar perdre de cap manera l'oportunitat de construir un Penedès que s'acosti al que tantes vegades hem somiat.


 


dissabte, 25 de febrer de 2017

Comunicat 213, Celebració i Mirada Endavant, 24.02.2017

El dijous dia 23 la PVP va organitzar un acte al Vinseum de Vilafranca amb motiu de la celebració de la Vegueria Penedès. L'acte va constar de tres taules rodones, una amb representació de les entitats, una altra amb els alcaldes de les quatre capitals i una tercera amb els parlamentaris que van presentar la proposició de llei, majoritàriament penedesencs (vegeu el comunicat 212). Però tan important com les taules era la presència de nombrosos penedesencs i penedesenques units en el goig de poder celebrar una tan esperada efemèride. Per això entremig de les taules rodones es van fer diverses projeccions audiovisuals al·lusives a la vegueria, entre elles un divertidíssim sketch del programa Polònia de l'any 2010.

 

A la primera taula rodona es preguntava a Albert Tubau, Joan Tarrada i Blai Paco,  presidents respectius de l'Institut d'Estudis Penedesencs, de Tastavins Penedès, de la Unió Empresarial de l'Anoia i a la professora de la UPC a Vilanova Ariadna Llorens des quins avantatges es veia a la vegueria des del punt de vista de cada entitat, i va impactar la frase que un dels participants va adreçar al moderador: pregunta'm quins inconvenients hi veus i et diré: cap! A partir de l'àmbit d'actuació de cada entitat es va parlar de temes com treballar plegades les empreses, millorar les comunicacions; fer entendre que la vegueria no sols no és cap cost afegit, sinó que suposarà un millor aprofitament dels recursos; impulsar les xarxes coneixement i poder comptar amb una universitat pública de primer nivell, aprofitar les enormes possibilitats del turisme en general i de l'enoturisme en particular, etc.

 

A la segona taula, hi eren presents els alcaldes de les capitals penedesenques, Martí Carnicer del Vendrell, Neus Lloveras de Vilanova, Pere Regull de Vilafranca, i en representació de l'alcalde d'Igualada que per un compromís ineludible d'última hora no hi va poder assistir, el tinent d'alcalde Jordi Pont. Van destacar l'avantatge que per a les ciutats i el territori significa la Vegueria, per la massa crítica que ofereix, per la centralitat que representa,i per poder dur a terme polítiques comunes a partir d'un territori que fa anys que funciona.  També es va destacar l'oportunitat d'articular la vegueria des d'una nova perspectiva evitant errors i inèrcies del passat. Evidentment va sortir el tema de la capitalitat i en això van intervenir amb prudència, però amb dos compromisos clars: avançar en la línia de la cocapitalitat i de la descentralització de serveis a les quatre ciutats, i fer-ho des d'una postura de diàleg i  consens.

 

A la tercera taula hi van ser presents les parlamentàries penedesenques de Junts pel Sí Maria Rossell, Alba Vergés i Teresa Vallverdú, la del PSC Eva Martínez i la de CSQP Hortènsia Grau. També per problemes d'última hora no hi va ser el ribetenc Joan Garriga de la CUP. Un dels focus del debat va ser si les vegueries són possibles sense culminar el procés que ha de dur a la República Catalana i en aquest punt les diputades de JxS, van fer un salt en el sentit de dir, com que ens en sortirem, seran possibles i d'una total utilitat per articular el territori. Amb la resta de diputades hi va haver consens en el sentit que el Parlament ha de seguir treballant com si les vegueries ja fossin plenament vigents en un seguit de temes que afecten el territori, per exemple el canvi climàtic, o la millora de finançament i competències del món local.

 

Va tancar l'acte el president de la PVP en una vibrant i emotiva al·locució d'enaltiment de l'esperit col·laboratiu que ha presidit la marxa cap a la vegueria i de gratitud envers tots els que ho han fet possible, fent un esment especial del suport i la complicitat dels mitjans de comunicació, sobretot del territori. Va acabar fent cinc propostes concretes: les dues primeres són l'aprovació del Pla Territorial (que és a punt de fer-se públic) i la ràpida implementació de la Vegueria en tots aquells aspectes que ja es poden dur a terme, punts aquests a què estan obligats els poders públics. Les altres tres són propostes de la PVP: la constitució de l'Assemblea dels 72 alcaldes, que faria en part la tasca del futur Consell de vegueria, la creació de la Marca turística Penedès, i l'erecció d'un potent Centre d'Interpretació i Promoció del Penedès.

 

Després de l'acte va tenir lloc un sopar festiu al restaurant el Cigró d'Or basat en productes emblemàtics de les 4 comarques i acompanyats d'una acurada selecció de vins del Penedès.

 

---

 

La Vegueria al DOG

 

Les lleis entren en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat. Dons la modificació de la Llei de Vegueries per incloure-hi la del Penedès va se publicada en el DOG del dilluns dia 20 de febrer, de manera que des del 21 de febrer la Vegueria Penedès és una realitat legal a tots els efectes.


dimecres, 15 de febrer de 2017

Comunicat 212, JA TENIM LA VEGUERIA, I ARA QUÈ?, 14.02.2017

Dijous 23 de febrer 2017, a les 19 hores

AUDITORI DEL VINSEUM

Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

Plaça de Jaume I, 5

Vilafranca del Penedès

 

-       EL PENEDÈS ÉS POSSIBLE.

Ja som com els altres 7 territoris, és el que volíem; ara Catalunya som 8 àmbits veguerials.

o   Albert Tubau - president de l'Institut d'Estudis Penedesencs

o   Blai Paco – president Unió Empresarial de l'Anoia

o   Joan Tarrada – president Tastavins Penedès

o   Manel Cervera, secretari PVP (moderador)

 

-       VEGUERIA I CIUTATS    

1.- Donat per descomptat que la vegueria beneficiarà el conjunt del Penedès, quins creieu que seran els beneficis més importants que pot reportar a la vostra ciutat i per extensió a la vostra comarca?

2.- Esteu d'acord que els serveis de la Generalitat es descentralitzin a les 4 capitals i no en una de sola? I en cas afirmatiu, hi ha algun d'aquests serveis que creieu que seria especialment pertinent que fossin a la vostra ciutat?

o   Marc Castells – alcalde d'Igualada

o   Martí Carnicer – alcalde del Vendrell

o   Neus Lloveras – alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

o   Pere Regull – alcalde de Vilafranca del Penedès

o   Cati Morell, periodista (moderadora)

 

-       DESCENTRALITZACIÓ I CAPITALITAT

1.- Per l'experiència que teniu, pel que ha passat a les altres vegueries, creieu que de veritat es produirà una descentralització efectiva dels serveis de la Generalitat a la vegueria del Penedès en tres anys com a màxim?

2.- La llei diu que la capitalitat comarcal l'ha de decidir una llei del Parlament. Amb quins criteris penseu que s'ha d'escollir aquesta capitalitat? Es pot contemplar la possibilitat d'una cocapitalitat o capitalitat compartida entre més d'una ciutat?

o   Alba Vergés – diputada de Junts pel Sí

o   Antoni Castellà – diputat de Junts pel Sí

o   Eva Martínez – diputada del PSC

o   Hortènsia Grau – diputada de Catalunya Sí que es Pot

o   Joan Garriga – diputat de la CUP-CC

o   Maria Rosell – diputada de Junts pel Sí

o   Maria Senserrich – diputada de Junts pel SÍ

o   Teresa Vallverdú – diputada de Junts pel SÍ

o   Antoni Ribas, periodista (moderador)

 

-       LLIURE ALBIR!

El Penedès és la terra que estimem i sobre la qual vivim, una terra plena de sensacions sovint indescriptibles.

o   Fèlix Simon , president de la PVP


dijous, 9 de febrer de 2017

Comunicat 211, Avui És Un Dia Històric Pel Penedès, 08.02.2017


Amb la Vegueria Penedès, els penedesencs hi guanyarem tots. El Penedès som les persones que hi vivim, quasi mig milió, i totes elles, encara que moltes no ho sàpiguen, avui hem recuperat el lloc que històricament hem ocupat en el conjunt del nostre país, un lloc que ens pertoca per justícia, per funcionalitat i per dignitat

 

El Penedès, en unes dimensions i uns límits semblants als de la vegueria que avui s'ha aprovat, és una realitat que va existir durant més de cinc segles, des de principis del segle XIV fins l'any 1833, quan amb la divisió provincial espanyola va desaparèixer com a tal i a sobre va ser trossejat entre les províncies de Barcelona i Tarragona, divisió avui encara vigent. La ponència de la divisió territorial de la Generalitat republicana anava pel camí de la restauració, però la derrota del 1939 va frustrar aquest camí.

 

El restabliment de la democràcia i de la Generalitat va poder replantejar una nova organització territorial de Catalunya que d'entrada no contemplava el Penedès com una de les seves parts. I va ser quan el territori va engegar una mobilització sense precedents, liderada per la PVP, un procés fet des de baix, amb un final d'èxit, gràcies a l'optimisme i fidelitat infatigables d'uns pocs, però amb el coratge i compromís, i sentiment de pertinença, de la majoria qualificada que s'hi ha anat afegint... ajuntaments, consells comarcals, entitats, empreses, ciutadans...

 

Després de molts avatars, de grans alegries com el reconeixement de l'Àmbit de planificació el juliol del 2010 i de grans decepcions com la no inclusió de la Vegueria Penedès en la llei aprovada quinze dies després, avui finalment s'ha fet justícia i el Penedès ocupa el lloc que, com hem dit, li pertoca per història, per funcionalitat i per dignitat. Si tots aquests ingredients es garanteixen en el procés que viu ara el nostre país,  tindrà un final també exitós i alliberador, ja que voldrà dir que haurem recuperat les nostres llibertats col·lectives.

 

Ras i curt, estem en la millor disposició per sentir-nos part activa i  compromesa,  la millor manera de sentir-nos integrants d'aquest  país únic, que vol emancipar-se per esdevenir una República catalana independent, i per això centrarem totes les nostres energies per tirar endavant el procés constituent que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país és el que desitja.

 

Alegria i goig es el que sentim ara la gent de la PVP, i que volem compartir amb totes aquelles entitats, agents socials i econòmics, partits polítics, i penedesencs en general, que han cregut i compartit les nostres il·lusions, el nostre desig i voluntat de construir de manera col·lectiva i participativa, un futur millor.

 

VISCA EL PENEDÈS I VISCA CATALUNYA.

 

*Aquest és el text de la intervenció feta al Parlament per Fèlix Simon, president de la PVP.

 

 

AVUI HEM FET HISTÒRIA !!!

 

 

Després d'aquest llarguíssim i atzarós camí que ha durat més de 12 anys:

 

2004, 11 de setembre: Manifest pel Penedès de l'Institut d'Estudis Penedesencs

2005, 27 de gener: Neix la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP)

2005, maig: Comença la campanya de mocions als ajuntaments per demanar l'Àmbit i la Vegueria Penedès: abans d'un any se n'han recollit més de 30 i el resultat final són 67 adhesions de 72 possibles, només hi han faltat 3 ajuntaments de l'Alt Penedès, 1 del Baix, 1 de l'Anoia i cap del Garraf. També han aprovat les mocions els 4 Consells Comarcals

2005, maig: Simultàniament comença una campanya d'adhesions a la qual se sumen entitats cíviques i culturals, organitzacions vinculades al món econòmic i al sector del vi, i persones a nivell individual

2006, maig-juny. Comença la tramitació parlamentària de l'Àmbit de planificació que s'interromprà a causa del final de la legislatura, però es reprendrà a finals d'any

2008, abril. La PVP organitza la nit de la Vegueria

2010, febrer, El Govern presenta el projecte de llei de Vegueries sense el Penedès

2010, 14 de juliol. El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la creació de l'Àmbit de Planificació Penedès

2010, 27 de juliol. El Parlament aprova amb els vots del PSC, ERC i ICV la llei de Vegueries sense el Penedès

2011. Els grups parlamentaris de SI (febrer) i CiU (maig) presenten una proposta de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi el Penedès, proposta que decaurà el setembre del 2012 en finalitzar la legislatura

2011, juny. Després de la sentència contra l'Estatut, el Parlament ajorna la constitució de les vegueries amb els vots de CiU, PP i Cs

2013, juliol. El govern de la Generalitat dóna llum verda al decret que regula la creació de l'Àmbit territorial del Penedès. L'inici dels treballs té lloc el juny del 2014

2015, 10 d'abril. Presentació del llibre El Penedès era possible i del mapa de la Vegueria

2015, maig. El grup de CiU presenta una proposta de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi el Penedès, que decaurà al cap de poc en finalitzar la legislatura

2016, abril-maig. La PVP rellança l'ofensiva per la Vegueria fent una ronda de contactes amb els Parlamentaris penedesencs i/o encarregats d'afers territorials; la Presidenta del Parlament; el Vicepresident del Govern i els Consellers de Territori i Governació; i els Grups municipals dels ajuntaments de les 4 capitals penedesenques

2016, 2 de juny. Els grups parlamentaris de Junts pel Sí, PSC, CSQP i la CUP presenten conjuntament una proposició de llei de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi la del Penedès

2016, 28 juliol. El Parlament aprova tramitar la modificació de la Llei de Vegueries per incloure-hi la del Penedès amb una amplíssima majoria: 98 vots favorables dels grups esmentats contra 34 de Cs i PP, les esmenes a la totalitat dels quals queden rebutjades.

 

Avui , 8 de febrer del 2017, a les 17,10:

 

EL PLE DEL PARLAMENT HA ACORDAT LA CREACIÓ DE LA VEGUERIA PENEDÈS amb els vots a favor del grups JxSí, PSC, CSQP i CUP i el vot en contra de Cs i PP (94 vots favorables i  34  contraris) mitjançant l'aprovació de la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès.

 

PENEDESENCS I PENEDESENQUES, L'ENHORABONA

I EL RECONEIXEMENT MÉS SENTIT A TOTS ELS QUI HO HAN FET POSSIBLE


dimecres, 1 de febrer de 2017

Comunicat 210, La Setmana Que Ve Hi Haurà Vegueria !!, 31.01.2017

TAMBÉ ESTÀ ENLLESTIDA LA PROPOSTA PRELIMINAR DEL GRUP DE TREBALL DEL PLA TERRITORIAL DEL PENEDÈS

Finalment ha arribat l'hora. Tot i que l'anunci oficial de l'ordre del dia del plenari de la setmana que ve no sortirà fins aquest divendres, ja es pot afirmar que en el plenari dels propers dimecres 8 i dijous 9 figurarà a l'ordre del dia l'aprovació de la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès. El divendres es concretarà dia i hora. El fet que el debat de la llei de pressupostos s'hagi hagut de diferir ja que alguns grups de l'oposició han portat el text al Consell de Garanties Estatuàries, ha deixat via lliure per a la tramitació d'altres lleis entre les quals aquesta de creació de la Vegueria Penedès. Dimecres o dijous que ve serà doncs un dia històric per al Penedès, ja que després de més de dotze anys d'esforços l'objectiu serà acomplert. Cal, que tots ens en felicitem.

Com vàrem anunciar en el nostre anterior comunicat, els darrers tràmits d'aquesta proposició de llei s'han fet en un temps relativament breu, i després del treball de la ponència i la presa o no en consideració de diverses esmenes, avui mateix s'ha presentat el text a la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge que és qui li ha de donar el vistiplau per anar al Ple. La sessió d'avui de dita Comissió ha estat breu atès que els grups que donen suport a la llei, JxSí, PSC, CSQP i CUP, i que sumen 99 dels 135 escons de la Cambra, ja havien transaccionat la majoria d'esmenes i per tant avui han donat el seu suport al redactat definitiu que és el que serà aprovat pel Ple.

I per completar les bones notícies de la setmana hem tingut coneixement que el Grup de treball encarregat del Pla Territorial del Penedès ha completat la redacció del document de Proposta preliminar, que properament serà presentat en públic. És un text que mostra, a partir de l'estat actual dels treballs, l'estructura final a completar i els continguts a desenvolupar. Planteja un seguit d'escenaris demogràfics i econòmics amb un horitzó temporal del 2031. Es tracta de població, ocupació, atur i habitatge, a partir dels quals estableix uns principis rectors pel que fa al tres sistemes territorials bàsics: espais oberts, assentaments, i infraestructures de mobilitat i transport. I tot plegat acompanyat d'un completíssim nombre de dades i d'una cartografia física i temàtica exhaustiva.

Ara vindran les fases d'exposició pública, esmenes, nova redacció i nova exposició pública, i finalment resolució favorable del Conseller de Territori i Sostenibilitat i aprovació pel Govern de la Generalitat. Queda un llarg recorregut, però aquest text de què avui parlem n'és la base indispensable, i si les coses van com esperem el Pla podria ser aprovat aquest mateix any.



dissabte, 29 d’octubre de 2016

Intervenció al Parlament de Catalunya del President de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, 17.10.2016

Bona dia, diputades i diputats.

 

PAU I BÉ!

 

La pau de Catalunya és l'ordre harmoniós de les seves parts. Segons Sant Agustí, la pau és la tranquil·litat de l'ordre i l'ordre és la disposició en la qual cada cosa ocupa el seu lloc corresponent. Avui som aquí perquè una realitat, el Penedès, és a punt de tornar a ocupar el lloc que li correspon.

El divendres 26 de març del 2010 també vàrem ser invitats a comparèixer a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament per donar a conèixer la posició de la Plataforma per una Vegueria Pròpia davant la tramitació de la Llei de Vegueries. En aquella ocasió la nostra súplica no va tenir el resultat desitjat, ja que malgrat que va ser aprovat per unanimitat l'Àmbit funcional del Penedès el 10 de juliol del mateix any, catorze dies desprès era aprovada la Llei de Vegueries sense el Penedès, per la voluntat contrària manifestada pel tripartit (PSC+ERC+ICV). Els anys posteriors de govern de CiU tampoc van servir per modificar la llei de vegueries tal com s'havien compromès des de l'oposició.

 

Ara, al cap de més de sis anys, tornem a ser aquí, per certificar aquesta vegada la grandesa de, més enllà dels programes partidistes dels polítics, les aspiracions majoritàries dels pobles, que garanteixen territoris socialment equilibrats mitjançant processos culturals i socioeconòmics adequats per a cada moment. Ara estem afavorint entre tots el canvi assumible de maximitzar el benestar de tota la societat penedesenca. La situació és molt diferent, tenim delimitat l'Àmbit del Penedès amb 72 municipis, i els grups parlamentaris que representen 99 dels 135 diputats, el passat 7 de maig van presentar tots junts al registre del Parlament la Proposició de llei d'adaptació de la Llei de Vegueries a la nova comarca del Moianès i la creació del Penedès com a vegueria. Tenim una nova oportunitat que ens brinda el nostre reconeixement legal de manera definitiva, per poder assolir un futur esperançat. Volem, podem i serem finalment un territori independent i un poble respectat.

 

No repetiré avui el que ja vaig dir llavors en la nostra compareixença, i tampoc el que ja contempla la mateixa proposició que fou publicada al BOPC el passat 18 de maig (202-00093/10). Podríem descriure reflexions molt diverses. No cal. Però sí que voldríem manifestar la nostra preocupació pel fet que a la fi de cada legislatura caduquen tots els tràmits parlamentaris pendents d'examen i de resolució pel Parlament, i aquesta vegada esperem i desitgem que hi arribem a temps, perquè a més, la nostra defensa de la VP no ofèn ni ataca a ningú, sinó que, a la inversa, propugna la llibertat i l'esperança per a tothom. Alegria i goig, és el que sentim ara.

 

La Vegueria Penedès constitueix una alternativa territorial de sòlides bases històriques, socials, econòmiques i culturals, però que apel.la també a les emocions; així comença la declaració "La saó del Penedès", amb la qual conclou el llibre del "El Penedès era possible" amb la signatura de tots els 60 col·laboradors. Un territori que ben gestionat constitueix un actiu econòmic de primer ordre, i si finalment és democratitzen de debò els poders públics, el poble esdevindrà sobirà de la seva vida. Es tracta de crear una voluntat comuna per garantir el subjecte comunitari, d'iniciar una independència plena des de la base, d'un poble organitzat territorialment per garantir el bé públic. Ens caldrà en aquestes noves condicions, reduir la pobresa, entesa com la mancança de les necessitats bàsiques per a una vida digna: necessitats essencials (llibertat, pensament, expressió...), materials (habitatge, menjar, vestir...), intel·lectuals (cultura, coneixement...) i socials (accés a prestacions bàsiques per al grup, relacions...).

 

Paral·lelament, i com a conseqüència de l'aprovació de l'àmbit territorial el juliol del 2010, malgrat que també amb molta lentitud, s'està elaborant al Departament de Territori i Sostenibilitat el nostre propi Pla Territorial.  La tasca desplegada durant aquests darrers dotze anys pels membres de la PVP, l'adhesió i la pressió feta per totes les entitats, empreses, ajuntaments, consells comarcals, han fet possible que ens trobem a la recta final per esdevenir una vegueria pròpia gràcies al seu reconeixement legislatiu; acte seguit, serà nomenat el Delegat Territorial, i els Departaments de la Generalitat començaran a descentralitzar els seus serveis al nostre territori, seguint el principi de subsidiarietat que sempre hem reivindicat. I cal fer-ho democràticament, desitgem que les quatre capitals comarcals participin d'aquest procés de descentralització a parts iguals.

 

Al Penedès, tenim davant nostra una gran oportunitat: esdevenir una entitat administrativa pròpia al servei de les quatre comarques penedesenques que ens pot identificar amb més claredat arreu del territori català en una fase inicial i ampliable, si de veritat hi ha voluntat de teixir les complicitats necessàries per anar més enllà... Com afirma el president de la D.O. Penedès "qui fa ara un glop del nostre vi, ja palpa que no ens cal pidolar, el futur és nostre...".

 

El Penedès terra de pas i d'acollida, ha de jugar el seu paper dins la Catalunya del segle XXI. I si aquest és el nostre objectiu col·lectiu, creiem que la marca PENEDÈS s'ha d'explicar al ciutadà i al visitant, que és la marca d'un territori amb personalitat pròpia, amb una situació estratègica entre les aglomeracions urbanes de Barcelona i Tarragona, i amb una naturalesa privilegiada per descobrir. Som una destinació turística sorprenent, sostenible, competitiva i d'excel·lència, plena d'experiències úniques i d'atractius singulars. Som terra de vins, de castells, de patrimoni i de lleure.

 

Aquests darrers anys els valors territorials han experimentat canvis importants pel fet de que es tenen més en compte les seves potencialitats intrínseques (el paisatge, la producció vitivinícola, les economies de proximitat...) com a factors qualificatius del desenvolupament global del territori, i que donaran més ressò a la marca Penedès. Justament aquest 2016 s'ha produït el reconeixement de la IGP Gall del Penedès, gràcies a la persistència de l'Associació de Criadors de la Raça de Gallines, una baula més, i no pas menor, en aquest reconeixement de les singularitats del nostre territori. Tot en la línia de fer una renovació social i espiritual, que ens dugui a descobrir el patrimoni arquitectònic, cultural i vivencial del nostre territori. I que cada poble redescobreixi les seves persones il·lustres. La Vegueria del Penedès és una operació expansiva de desenvolupament territorial.

 

Però hi ha moltes contradiccions al nostre país i l'actual govern n'hauria de prendre nota i començar a endreçar-les. Posem un exemple. Actualment Catalunya es divideix en 9 marques turístiques: Barcelona; Costa Brava; Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès; Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental; Paisatges Barcelona: Anoia, Bages i Osona; Pirineus; Terres de Lleida; Terres de l'Ebre; i Val d'Aran.

 

El Penedès es troba esquarterat entre 3 marques turístiques i sense la seva pròpia. Això s'ha de revisar i corregir, per garantir una visió transversal del territori. El futur model turístic català en una república independent, entenem que ha d'evolucionar i actualitzar-se en benefici de tot el territori i per potenciar en peu d'igualtat les seves 8 vegueries, sense renunciar a la icona que representa Barcelona a nivell mundial. Ens cal desplegar un projecte penedesenc basat en el present, mirant el futur, sense oblidar al passat. Ens cal definir un projecte amb solidesa suficient per augmentar el prestigi i consum de la D.O. Penedès, de la IGP Gall del Penedès, i de tants d'altres productes de proximitat i qualitat que té el nostre país.

 

La Vegueria Penedès s'ha d'assentar en un entorn territorial que resolgui el vincle emocional entre el visitant i el paisatge. Teixint complicitats. Volem anar a l'essència, que els límits quedin desdibuixats, exposar la nuesa, deixar que treballi la natura... eficiència i sostenibilitat. Pot esdevenir un element dinamitzador de la vida cultural i turística del Penedès mitjançant un diàleg obert i interactiu, es fa necessària una mirada global; els models parcials es limiten els uns amb els altres i cal corregir-los. Posar la tecnologia al servei de les emocions.

 

L'àmbit de la Vegueria concentra actius tant a la part interior, -la plana i la muntanya- com a la part marítima, que han de ser capaços d'atreure el turisme, ja sigui el que es mou dins el país, ja sigui el que ve de més enllà. Som un territori banyat per magnífiques platges i emparat per les muntanyes de l'interior, del Montmell a Montserrat, que ofereix un entorn paisatgístic  singular, caracteritzat per les seves interminables vinyes, esquitxades per masies, elements patrimonials únics, i múltiples cellers i caves que han conferit un reconeixement internacional a aquesta zona.

 

Finalment el Penedès tindrà una unitat política i territorial, la pressió social expansiva i cordial ho ha fet possible, ens mereixíem ser considerats com alguna cosa més, que una simple referència geogràfica. La resistència va ser canalitzada des del 2004 per la PVP, gràcies a un petit grup espontani sorgit des de la base davant d'un intent de disgregació territorial. Durant aquest procés d'acció democràtica, la imaginació i el somni han sigut les nostres millors armes, i com escriu el Josep Maria Esquirol, en el seu llibre "La resistència íntima", aquests són els elements de la resistència política: consciència, voluntat i coratge, i intel·ligència estratègica per autoorganitzar-se.

 

Desprès de l'experiència viscuda durant aquests quasi dotze anys, ens agradaria poder confiar en l'actual govern i en el futur, en el de la nova república catalana: que sàpiguen satisfer les demandes del poble, en el nou projecte de país. Si fer esglésies és feina d'àngels, com va dir l'arquitecte Josep M. Jujol, construir un nou país és una feina col·lectiva, que ens ha de permetre començar una vida nova més atenta a l'essencial.  I jo hi afegiria que aquesta saviesa de vida és la que comporta uns clars objectius igualitaris i redistributius, impulsats a través de polítiques universals, com a una  eina a favor del benestar de la ciutadania, i no en detriment de la casa ecològica, la terra, que és la casa comuna de tots.

 

Moltes gràcies, Visca la terra, Visca el Penedès, i Visca una Catalunya lliure, sobirana i independent.

 

Fèlix Simon

President de la PVP

Plataforma per una Vegueria Pròpia

www.vegueriapenedes.cat

El Penedès, octubre 2016



Parlament de Catalunya, 17 d'octubre 2016

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Fotos Sessió de Compareixences al Parlament de Catalunya, 17.10.2016



 


Comunicat 209, La Modificació de la Llei de Vegueries per Incloure-hi la del Penedès Avança al Ritme Previst: Aquest Dilluns Ha Tingut Lloc la Sessió de Compareixences, 17.10.2016

Tal com vam anunciar en el nostre comunicat 208 el dilluns dia 17 ha tingut lloc la sessió de compareixences en ponència a la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament de Catalunya, amb relació a la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès.

 

Atès el procediment d'urgència en què es tramita aquesta Proposició de llei, es va determinar que les compareixences dels representants polítics es farien per escrit, mentre que les presencials serien les de persones vinculades a la societat civil i es concentrarien en un sol dia en tres sessions, dues al matí i una a la tarda. Fem esment a continuació del nom i el càrrec o títol d'aquestes persones que van intervenir oralment. Per a major claredat les detallem no per ordre d'intervenció sinó agrupades en funció del segment social a què estan vinculades i en representació del qual intervenien. Del món econòmic i social han intervingut Jordi Cuyàs, director del Pla Estratègic del Penedès, Martí Sistane, president de l'Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf, Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l'Anoia, Pere Carles, expresident de la Fira d'Igualada i de la Federació de Fires de Catalunya, Joan Serra i Muset, enginyer en organització industrial, i Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l'Anoia, el Penedès i el Garraf. Com a experts en territori i urbanisme han intervingut Ramón Arnabat, professor d'història de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc López Arias, arquitecte especialitzat en dret urbanístic, Jaume Casañas, geògraf i historiador, i Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista. Del món cultural i associatiu del Penedès han intervingut Fèlix Simon en representació de la Plataforma Vegueria Penedès, Jordi Asensi, en representació del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, i Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs. També ha intervingut Juan Ignacio Soto, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya, mentre que Josep Maria Albet i Noya president de la Denominació d'Origen Penedès i el representant de l'Estudi Ramon Folch han excusat la seva assistència i faran la seva intervenció per escrit. Vegeu a l'apèndix el contingut resumit de totes les intervencions presencials.

 

La mecànica de les sessions ha consistit en una exposició de deu minuts per part de cada un dels compareixents; a continuació els representants dels diversos grups de la Cambra tenien una intervenció de 5 minuts per valorar les aportacions i demanar els aclariments oportuns. Aquests representants han estat: Neus Lloveras i Teresa Vallverdú de Junts pel Sí; Joan Garriga de la CUP; Eva Martínez del PSC; Hortènsia Grau de Catalunya sí que es pot; Santi Rodríguez del PP i Sergio Sanz de Ciutadans. Finalment hi hagut un altre torn de 5 minuts dels compareixents en resposta a les demandes dels electes.

 

Les intervencions dels compareixents han estat d'una gran claredat expositiva i alhora d'una acurada concisió, cosa que ha merescut els elogis de la presidenta de la sessió Neus Lloveras i de la resta dels grups.  Pel que fa a les intervencions dels polítics, hi ha hagut bona sintonia, especialment, i com és obvi, en les dels grups que donen suport a la proposició de llei (JxSí, CUP, PSC, CSQP);han mostrat la seva complicitat amb els compareixents i les qüestions han anat en la línia de què opinaven d'alguns aspectes concretes, per exemple el finançament de la vegueria o la capitalitat: en el primer cas s'optava per la redistribució de recursos de manera que la nova vegueria no ha d'incrementar costos, i en el segon s'ha insistit en el plantejament de repartir els serveis de la Generalitat equitativament entre les quatre capitals comarcals.

 

Els grups que no donen suport (C's i PP) han centrat més les seves crítiques en el model vegueries o en el contingut de la llei que no pas en el fet que el Penedès sigui una nova vegueria. En aquest sentit la resposta dels compareixents és que no es podia atribuir la "culpa" de les mancances de la llei al Penedès i que segurament caldria millorar-la, però sempre amb el Penedès a dins.

 

Si es manté el ritme de la tramitació i no hi ha ensurts d'última hora, aquesta llei podria estar aprovada  en el ple del desembre. Ho tenim a tocar !!

 

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Apèndix. RESUM DE LES COMPAREIXENCES

 

Món econòmic i social

Jordi Cuyàs, director del Pla Estratègic del Penedès el qual...  Martí Sistané, president de l'Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf va dir ... Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l'Anoia va exposar els dèficits de comunicació de l'Anoia que junt amb el fet de pertànyer a la Catalunya Central provoca un greuge de cara la recuperació industrial en sectors nous que van aflorant. La vegueria pot ser un instrument molt positiu per donar l'empenta que es necessita. En aquesta línia se situa la intervenció de Joan Serra enginyer en organització industrial de Castellolí que va parlar del Campus motor de l'Anoia que hi ha en aquest municipi i la seva relació amb el circuit d'Idiada del Baix Penedès, dues instal·lacions pioneres que aporten innovació i atreuen professionals de tots el món cosa que repercuteix en el conjunt de la vegueria. Pere Carles, expresident de la fira d'Igualada i de las Federació de Fres de Catalunya .... Finalment va parlar Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l'Anoia, el Penedès i el Garraf que va destacar que la seva organització ja inclou tres de les quatre comarques i que la implementació de la vegueria podria portar al territori coses molt bàsiques  com els òrgans de conciliació o la gestió de polítiques actives d'ocupació tan necessàries en un territori que té algunes dels comarques amb més atur de Catalunya.

 

Experts en geografia, territori i urbanisme

Ramon Arnabat, professor d'història de la Universitat Rovira i Virgili va fer un recorregut per la història de la vegueria del Penedès destacant-ne els fonaments geogràfics i humans que n'han mantingut la vigència des de l'edat mitjana fins els nostres dies amb especial insistència en els darrers cent anys. Francesc López Arias, arquitecte especialitzat en dret urbanístic va centrar la seva intervenció en la força i l'evolució de l'àrea metropolitana de Barcelona i en la seva opinió el fet d'escapçar-ne una part per crear la vegueria del Penedès és un risc molt elevat que no creu que aporti beneficis a cap de les parts. Jaume Casañas, geògraf, va destacar el fet que el Penedès d'una banda és terra de pas, i de l'altra és terra de frontera entre dues grans àrees metropolitanes, per tant és troba en una situació delicada de la qual només se'n pot sortir si disposa d'una organització pròpia prou potent. Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista, afirma que l'únic model que per ara ha estat vigent és el de la metropolinització que és un model rígid i invasiu que es menja el territori agrícola; cal crear un altre que va anomenar mesòpoli que neixi del territori agrícola i a partir d'aquí generi urbanisme i ciutats; creu que el Penedès amb l'instrument de la vegueria podria ser un lloc idoni per desenvolupar aquest model.

 

Món cultural i associatiu del Penedès

Fèlix Simon, president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia va destacar el goig de trobar-nos aquí per encarar ja definitivament la creació de la vegueria Penedès després d'haver-la estat perseguint des del 2004. Va demanar celeritat no fos cas que per raons de dinàmica parlamentària no hi fóssim a temps. Va parlar de com cada vegada més es tenen en compte les potencialitats intrínseques dels valors territorials de manera que la vegueria Penedès ha de ser i serà una operació expansiva de desenvolupament territorial. Jordi Asensi en representació del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd va exposar que el seu grup sempre ha defensat la vegueria perquè sempre hem cregut en els models descentralitzats. Va explicar algunes de les intervencions que han fet per preservar el territori i pensa que la vegueria pot ser un instrument per fer una planificació més sostenible en temes com el mancomunament de serveis, el transport públic, la gestió d'infraestructures, etc. Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs va parlar de la voluntat de ser del Penedès i la necessitat de l'instrument que ens ha de permetre assegurar  dos vectors que no tenen sentit l'un sense l'altre: identitat i eficiència. Va insistir que, en aquesta línia, l'objectiu final de la vegueria és millorar la qualitat de vida de les persones que viuen al territori penedesenc i de retruc també les dels territoris veïns.

 

Hem de fer esment per acabar de la intervenció de Juan Ignacio Soto, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya que va destacar el fet que les vegueries emanen de l'Estatut de Catalunya del 2006 i per tant implementar-les és un mandat democràtic; va analitzar les dificultats polítiques i pràctiques que fins aquest moment han impedit que aquest desplegament es portés a terme.

També cal afegir que per raons diverses van excusar la seva assistència el senyor Josep Maria Albet i Noia president de la Denominació d'Origen Penedès i el representant del Estudi Ramon Folch, els quals faran la seva intervenció per escrit.


dissabte, 1 d’octubre de 2016

Comunicat 208, Llista Compareixences Parlament (Proposicio de Llei Creació de la Vegueria Penedès), 28.09.2016

A la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament de Catalunya, celebrada el passat dimarts 27 de setembre, és va aprovar la llista de compareixences amb relació a la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès (Tram. 352-00612/11). 

 

Presencials a la Ponència:

 

-       Juan Ignacio Soto, secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya.

-       Francesc López Arias, arquitecte especialitzat en dret urbanístic.

-       Ramón Arnabat Mata, professor d'història i d'història de l'art de la Universitat Rovira i Virgili.

-       Una representació d'Estudis Ramón Folch

-       Jaume Casañas, geògraf i historiador.

-       Martí Sistane, president de l'Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf.

-       Jordi Cuyàs, director del Pla estratègic del Penedès.

-       Jordi Asensi, en representació del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd.

-       Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

-       Josep M. Albet i Noya, president de la Denominació d'Origen Penedès.

-       Pere Carles, expresident de la Fira d'Igualada i de la Federació de Fires de Catalunya.

-       Fèlix Simon, president de la Plataforma Vegueria Penedès.

-       Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l'Anoia.

-       Francesc Rica, secretari general de la Unió General dels Treballadors de l'Anoia, el Penedès i el Garraf.

-       Pau Batlle, arquitecte, urbanista i paisatgista.

-       Joan Serra i Muset, enginyer superior en organització industrial.

-       Albert Rodríguez, en representació de Comissions Obreres.

 

I ho faran per escrit:

 

-       Juan Luis Ruiz, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i membre del Consell Comarcal del Garraf.

-       Roberto Labandera, exdiputat.

-       Francisco Romero, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i membre del Consell Comarcal de l'Alt Penedès-

-       Francisco Guisado, alcalde d'Òdena

-       Marc Castells i Berzosa, alcalde d'Igualada.

-       Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès.

-       Martí Carnicer, alcalde del Vendrell.

-       Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.

-       Dionís Guiteras, president del Consell Comarcal del Moianès.

-       Xavier Boquete i Saiz, president del Consell Comarcal de l'Anoia.

-       Glòria Garcia Prieto, segona tinenta d'Alcaldia i presidenta del Consell Comarcal del Garraf.

-       Eva Maria Serramià Rofes, presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès.

-       Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès.

 

I en el darrer punt de l'ordre del dia, va quedar constituïda la ponència, que estarà formada per Joan Garriga Cuadres, Neus Lloveras i Massana, Eva Martínez Morales, Hortència Grau Joan, Sergio Sanz Jiménez i Alberto Villagrasa.